Si hagués de fer una llista dels meus 5 pintors preferits, el gran Ramon Casas estaria per descomptat entre els dos primers (i, ara mateix, no se m'acut qui podria treure'l de la primera posició, però vaja...ho deixarem entre dos...). Com he comentat sovint (i els que em coneixeu, suposo que ja ho sabeu...) sóc una enamorada del Modernisme, tant com a moviment artístic com de fenòmen social. Si pogués tornar a néixer, escolliria poder tornar al món en forma de pintor modernista, bohemi i amb una gran inquietud per observar-ho tot...poder seure als Quatre Gats envoltat de gent del món de l'art (pintors, poetes, arquitectes, escriptors...), de pensadors, filòsofs, gent d'idees...i viure la societat del moment. Potser viatjaria a Paris, viuria l'ambient del Moulin Rouge, coneixeria altres artistes amb qui passaria els matins a Montmartre, entre cafès i esbossos, i potser amb qui compartiria la meva buhardilla....i...qui sap quantes coses més!
D'entre totes les personalitats que van sobresortir en aquella època, els que més m'han cridat l'atenció de sempre han estat en Gaudí i en Casas; així que és fàcil entendre perquè, quan vaig veure (per casualitat) que feien una exposició dels cartells del Casas al Museu d'Història de Catalunya a Barcelona (a la zona de la Barceloneta), no m'ho vaig pensar i m'hi vaig plantar en un salt! Quina quantitat d'obres d'art! Anuncis de l'Anís del Mono (l'original estava penjat a una botiga de queviures que hi havia al carrer del costat de la meva escola, casualment....), Cava Codorniu, Tallers de reparacions, Cigarrets Job, la revista Pèl i Ploma...tot un plegat de fantàstiques litografies i quadres fets amb carbonet, pastels i tinta mostrant per què va ser considerat el millor publicista de la seva època i un dels millors exponents del modernisme català. Només tinc una semi-crítica: la dona que apareix en totes les seves obres...o és la mateixa model, o tenia un prototip de dona que feia servir de forma mecànica en tots els quadres en què havia de sortir un personatge femení....així que la senyora que t'anuncia un pis a Barcelona és la mateixa que t'intenta vendre la revista Pèl i Ploma i la mateixa que anuncia una marca francesa de paper de cigarrets....
En definitiva....una exposició boníssima en un marc incomparable (preciós, el museu....) i de fàcil arribada (no com el MNAC).
Tant de bó molta de la publicitat actual fos com la d'abans! (tot i que suposo que cada època té el seu encant...i segurament molts dels anuncis de cotxes que veiem a les revistes i que no ens diuen res, seran grans obres d'art d'aquí a 60 anys....qui sap!)
