Saturday, October 22, 2005

Give me some neon, please!

24 hours Deli


John's pizzeria


Neon signs

Some street shots from the Big Apple!

E 49 street chinatown's streets



Guggenheim by day

Guggenheim by night

Tuesday, October 18, 2005

Pijus is back from New York !!!

Hola a tots els meus lectors i lectores (o com se sol escriure ara, als meus lector@s!), que ja sé que, com van dir els membres del col.lectiu gai quan el general Franco va entrar a la ciutat condal: "no somos machos, pero somos muchos"! (el color lila és a posta....que estoy en tó!). Òbviament estic fent referència al tema de "no somos muchos"...la sexualitat de cadascú no entraré jo ara a discutir-la!.
Bé, al tema...com molts de vosaltres heu pogut observar (i sé que ho heu fet perquè ho he llegit en algun que altre comentari...) he estat uns dies (digue-li dies, digue-li mesos) sense actualitzar el meu blog. Durant els mesos d'estiu (juny, juliol, agost) no ho vaig fer perquè estava massa ocupada amb la feina (els companys marxen de vacances i els que ens quedem a la city sempre anem una mica coixos, ja se sap...) i també perquè no va passar res digne de merèixer l'esforç de crear una nova entrada! Després de l'agost va venir el setembre i amb ell la meva esperada visita a la ciutat que mai dorm: Nova York !!!! Així que tampoc vaig poder escriure res, però ara ja estic de tornada i ha arribat el moment que la veu de Pijus es torni a alçar!
La veritat és que el meu viatge ha estat increïble... he de reconèixer que tenia una mica de por d'haver-me creat massa expectatives i que aquestes no es complissin (ja se sap què passa quan esperes massa d'una cosa....) però va ser justament al revès: la realitat va superar en mucho a la ficció! Ja aniré explicant a poc a poc com va anar tot, però ara només dir-vos que viatjar sol és una droga! Quan has provat què és trobar-te caminant al teu aire entre els carrers del Village, parant-te a fer un cafè en un bar que acabes de veure al sortir d'una botiga de llibres de segona mà i on et poses a parlar amb la senyora asseguda a la taula del costat, que entre glops de té et comenta que té un estudi molt a prop d'allà on s'ajunten els seus amics a pintar i a fer lectures de poesia, mentre escoltes el Bob Dylan amb el seu "Like a rolling stone" i la gent passeja pels carrers, i tot això al teu aire, sense dependre ni dels gustos ni de la voluntat de ningú més que tu mateix...quan has fet tot això i has anat escollint a l'atzar el teu recorregut diari mirant-ho tot amb ulls de turista, fixant-te en cada detall i meravellant-te per tot....insisteixo,quan has fet tot això, ja no pots concebre un viatge amb algú altre al teu costat amb qui haver de compartir cada moment!. Sé que molts no m'entendreu, però la gent que hagi viatjat sola alguna vegada (i hagi tingut bones experiències, és clar...) segur que saben de què estic parlant! ;-)
Bé, res més per avui....ja continuarem parlant un altre dia, que se m'ha fet tard; de moment, però, un aperitiu del que us espera:

New York city