Segurament tots tenim una caixa...a vegades de cartró, a vegades de fusta...a vegades...a vegades ni tan sols l'hem visualitzada mai físicament, així que no sabem de quin material està feta ni quin color té....però tots tenim aquell espai tancat on arxivar tots aquells sentiments, records, pensaments, idees...que volem oblidar i que ens agradaria que no haguéssin existit mai.
Sovint ni tan sols recordem que hi és, allà, en la foscor, ocupant una part de la nostra ànima....tot i que poc a poc l'anem omplint de coses que necessitem oblidar per tal de poder continuar vivint .... Però un dia, sense esperar-ho, veiem una imatge, escoltem una cançó o sentim una frase coneguda i de sobte, tota la càrrega emocional acumulada a la nostra caixeta, que crèiem tan ben tancada, salta pels aires violentament i ens envaeix sense que ni tan sols siguem capaços d'adonar-nos del que està passant...i ens omple de records que volíem oblidar, impregnant-nos per complet...des de les ungles dels dits dels peus fins a la punta de les orelles... I llavors tornem sobtadament enrera, mentre un suor fred ens recorre de dalt a baix per sota de l'espinada, com si milions de pedretes gelades estiguessin trencant-se sota la nostra pell...i sembla mentida que el temps hagi passat...i sembla que tots els dies en què disfutàvem de la vida i de tot el que ens oferia no hagin existit mai, perquè de sobte hem tornat al punt de partida....a aquell punt que tant ens havíem esforçat en oblidar, en col.locar ben al fons de la nostra caixeta....de nou....
I tornem a començar...a recollir tots els pensaments i tornar a guardar-los a la nostra caixa...un darrera l'altre....intentant no pensar-hi massa. Precintem la caixa amb força per assegurar-nos que no es torni a obrir i estem convençuts que aquest cop ressistirà (diuen que cada cop que s'obre, la caixa es reforça...), però segurament arribarà un dia que la caixa es tornarà a obrir, ja sigui perquè el nostre subconscient recordi la seva existència i el que hi ha acumulat o perquè el pes dels records es faci tan insuportable que la tapa torni a cedir i a saltar violentament pels aires...i llavors haurem de tornar a començar, tornar a depurar-nos de nou, tornar a construir el puzzle de la nostra ànima amb les peces que s'han trencat....fins a la pròxima....o fins mai més....no se sap mai....
...algú sap on puc trobar una caixa de ferro...?
Madonna
