Toulouse-Lautrec, Francesc Gimeno i el Cubisme al MNAC

Doncs sí...el cap de setmana passat per fi vaig anar al MNAC per admirar una de les exposicions que més il.lusió em feia veure: la de Henri de Toulouse-Lautrec! La veritat és que va estar molt bé....jo sempre he tingut debilitat pel modernisme i especialment pels cartells modernistes (A qui no li agradaria tenir un Toulouse-Lautrec o un Casas anunciant una obra de teatre, la portada d'una revista de l'època o un cava penjant de les parets de casa seva....?), però la vaig trobar bastant curta. No sé exactament quantes obres hi havia exposades, però crec que podrien haver estat més generosos.
Pel que fa al Francesc Gimeno...era un total desconegut per a mi (i, pel que vaig anar llegint a les parets de l'exposició, també ho va ser per la quasi-totalitat de la societat de la seva època....una llàstima) i la veritat és que la seva feina no estava malament. Particularment em va cridar l'atenció el seu domini de la llum...els quadres podien agradar-te o no -i potser moltes vegades el problema inicial era el tema escollit i no tant la pinzellada-, però no se li podia negar que els colors i la llum EREN realment idèntics a la realitat. És a dir, una mica el contrari que li passava al Turner quan va tornar a la seva Anglaterra natal després del periple per terres Venecianes i mediterrànies en general...
El Cubisme.....bé, jo no sóc gaire seguidora dels pintors cubistes....Juan Gris, Picasso, George Braque amb aquell collage tan típic del violí que també va versionar el seu amic Picasso...entre d'altres, estaven penjats a les parets d'una de les moltes sales del museu....està bé veure-ho, perquè de tot se'n pot treure alguna cosa, però no tinc res especial a destacar de la visita.