New acquisitions...
Avui he rebut un missatge al messenger que m'ha fet molta il.lusió, perquè deia algo com "a veure si actualitzes el teu blog, perquè ara que començo a mirar la teva pàgina, sempre està igual..." (...què et sembla, Núria....? prou acurat?) i això vol dir que...."yay! la gent va passant per aqui per llegir el que escric!". És totalment emocionant, oi...? Bé, doncs per la Núria (qui m'ha deixat el missatge al msn) i per tots els altres, penjo una foto amb l'últim que vaig comprar-me en un rampell consumista que vaig tenir fa unes dues setmanes quan vaig trepitjar l'Fnac de La Illa Diagonal. Per cert... segurament demà hi tornaré....bbbrrrffff....em fa por pensar amb què sortiré d'allà....! ;)
Anirem per parts....(i en ordre de lectura) : els còmics són el Lowlife de l'Ed Brubaker (bastant bó... com el seu títol indica, repassa el dia-a-dia de les diferents etapes d'en Tommy, un noi que té una feina que no el satisfà en una botiga de còmics i que cada nit s'emporta diners de la caixa, té problemes amorosos, èpoques d'incomunicació, s'enganxa a les drogues i a l'alcohol, no troba sentit a la seva vida i, després de passar per la presó, torna al seu poblet natal i s'adona que tot ha canviat i res és com abans..... no és el que diríem una comèdia, vaja, però està bé...molt underground i una mica en l'estil de la Julie Doucet). Després tenim el ¡Pussey! del genial Dan Clowes, que s'està convertint en un dels meus dibuixants de còmics preferits. Encara me l'estic llegint, però el que porto vist fins al moment m'ha agradat molt. És bàsicament una sàtira que critica molt durament el món dels còmics i tota la gent que hi està relacionada (artistes, representants, publicistes....) a través de la figura d'un dibuixant de còmics anomenat Dan Pussey. L'únic que li puc retreure al Dan Clowes és, com ja he comentat altres vegades, que el seu estil de dibuix és sempre el mateix i tots els personetges acaben semblant-se molt entre ells, fent difícil distingir qui és qui. Potser en aquest còmic que comento no és tan obvi, però si algú ha llegit Como un guante de seda forjado en hierro, sabrà de què parlo.
I finalment, el Cómo me he vuelto estúpido de Witko/Page. Encara no puc donar-vos la meva opinió, perquè no l'he començat, però l'altre dia l'estava fullejant i crec que el dibuix (fet molt important per a mi de cara a escollir un còmic d'un autor de qui no he llegit res...) no està tan bé com em va semblar a l'hora de comprar-lo.... però bé, no em vull avançar, perquè potser després descobreixo que m'encanta el traç, així que ja us aniré informant.
Per altra banda, també em vaig comprar un llibre fantàstic de fotografies en sentit vertical en blanc i negre de la ciutat dels gratacels: Nova York. El fotògraf és el Horst Hamann i cada foto del llibre va acompanyada d'una cita cèlebre sobre la ciutat. Que ara recordi, em van agradar especialment la de la Bette Midler: When it's 3 o'clock in New York, it's still 1938 in London, la del Laurence Fishburne: Believe me, I know, when you leave New York, you go nowhere o la del Brendan Brehan: New York is my Lourdes, where I go for spiritual refreshment... Com us entenc, nois...!!!!
posted by Carme Padró @ 19:46
3 comments
