Pijus' birthday !!!

28th February.....that's my birthday! I'm turning 24 today (well...for being EXACTLY, I'll be turning 24 tonight, at 22:45...) and I just wanted to share that important date with you, my beloved audience! ;)

WELCOME, 24 !!!

Enjoy!

Not a pretty good day, I guess....

Well...here I am....seated down in front of the computer on a sunday morning waiting for my liposomes to extrude! And it's being a hard work....they pass REALLY slow through the Extruder! Well....at least I'm really on my own....there's nobody in the dept (and nearly nobody aswell in the whole university...) and I'm enjoying a good cup of cappuccino while listening to Annie Lennox, right now (it's part of a -I must say BRILLIANT- compilation I made myself with different songs....). This definitely makes having to work on a sunday less hard!
But I'm not really in a good mood, as this morning, while I was going to take my bicycle on my way to the faculty, I discovered that someone had broken my bike's light!!!!! WHY do people break another's things...???!!!! Yeah, I know....that's the way life is (or se a vida é as the Pet Shop Boys would say.....) but it indignated me VERY MUCH and I've been looking at my broken light ALL the way since I finally arrived here while I was thinking "Could I find another one like the one I had...?" And the answer is.... NO ! My bike is a quite old italian model !!!!
Yeah, I know I wouldn't have to take this so seriously, but sure tomorrow things will be clearer than right now! Anyway....I think I'm going to take a look at my liposomes! Have a nice day! :)

Loneliness

Amazing how one simple b/w shot can express too much! Thanks, foreversouls!

It's party-time !

El dissabte passat vaig anar de feeeeeeeesta per celebrar l’aniversari de dues amiguetes: Davi i Montse! Ja sé que he trigat bastant (segurament massa...) a escriure sobre el tema, però ja sabeu què diuen, no? “lo bueno se hace esperar!” ;) perquè diumenge no estava jo per escriure res i la setmana ha passat volant, entre feina i més feina i més feina i més feina de nou (...he comentat feina...?), així que de sobte m’he trobat a dissabte. Però l’important és que ja està aqui la crònica! Comencem: dissabte passat havia quedat a les 21 h al metro de Can Vidalet amb la Davi per recollir més gent i seguir fins a Cornellà, que és on teníem la reserva a un restaurant per sopar, però no va ser fins les 21:30 que van baixar a buscar-me a l’andana !!! (“andana” és correcte.....? és que em fa massa mandra agafar el Pompeu Fabra! Però tot i així diria que està bé... i si de cas comenteu a sota i llestos!), però bueno..... suposo que ara puc dir que estem empatades...ja he compensat tots els matins que m’esperaves quan anàvem al bar a esmorzar abans d’anar a classe, eh, Davi? Eing...? Un moment...no era JO de nou la que t’esperava a tu....??!!!

.

Bé, deixarem el tema per un altre moment....com anava dient....la Davi i la Laura van baixar al metro i vam anar plegades fins a la parada de Cornellà, on ens vam trobar al Ramon, a l'Àlex i al Dani. Més tard, va aparèixer més gent: Merche, Mònica, Montse i Nati. Només faltaven la Luz i una amiga de facultat de la Montse con novio incluido, però com havien avisat que arribarien més tard, vam anar tirant cap al restaurant. "SAO", es deia...una mena de barreja curiosa (però molt bona) entre plats àrabs i els tí­pics chipirones a la plancha o les tapas de calamares.

.

La veritat és que el sopar va estar molt bé....i un dels nois que ens va estar servint la beguda també! (veure foto!)

Quan vam haver acabat de menjar, els cambrers van portar dos pastissos (un per cada aniversari, que se suposava que havien de tenir una mica més de factor sorpresa del que van tenir....), copes de cava (amb cava, per suposat....!) i el compte. Va ser llavors quan va tenir lloc aquella escena, que ja és un clàssic en quasi tots els sopars multitudinaris, on es veu a la persona encarregada de dividir el compte entre tots els assistents (li podrí­em dir "tresorer"?) amb aquell Nokia a la mà, buscant la funció "calculadora"! Un cop vam haver enllestit el compte i tothom va rebre el canvi corresponent al bitllet de 10 euros que havia donat per pagar (bé, algú sí­ que va pagar amb calderilla, però quasi tots vam donar el bitllet de 10, allò que passa ...) , com es veu que el restaurant àrab-epañol a partir de les 24h es transforma en un bar de copes pre-disco, vam aprofitar per demanar begudes i allargar la xerrada fins les....diria que 2:30-3:00....la veritat és que ara no ho recordo. ... i de pas vam aprofitar per donar els regals d'aniversari. Citaré els 2 més significatius: l'Sparky (el gusi de la Montse) i ......Antes muerta que sencilla! :)

.

Quan va arribar l'hora oportuna, vam entrar a la discoteca que hi havia al costat (si us plau, que algú em recordi el nom.....!!!!) i vam sortir cap a les 5 del matí­, per anar a agafar el metro de tornada cap a casa (foto del moment post-fiesta!). Vaig arribar a les 5:45 aprox i me'n vaig anar a dormir. El més trist de tot és que em vaig aixecar de sobte, unes tres hores després d'haver-me ficat al llit (cap a les 9 del matí), pensant-me que era un dia feiner, que m'havia adormit i que arribava tard a la feina....i ja us ho podeu imaginar.....jo, mig adormida, arribant com podia a la dutxa i intentant despertar-me de cop amb aquella sensació de "oh, no....déu méu....arribo tard a la feina!!!!" i just quan obro l'aixeta de l'aigua calenta penso: "un moment.....avui no és diumenge...?" i llavors sents aquell alleujament de "bbbuuffff...puc dormir moooooltes més hores, encara" i de "eeii....no arribo tard enlloc!" i tornes a ficar-te dintre del llitet, que encara està calentet (cosa que s'agraeix, especialment aquests dies taaaan freds!) i tanques els ulls esperant (tal com podria haver dit perfectament el meu amic chinti.....) caure de nou en els braços de Morfeo, però.........ya no es lo mismo! ;)

A little bit of humor!

.

Per cortesia de la meva coleguilla Maite, us presento el primer restaurant xinès per a gays! ;)

Feliç Sant Valentí !

Un any més, arriba de nou una de les festes més celebrades pel Tajo Británico i altres grans superfícies i centres comercials.
A tots els que la pogueu celebrar.... FELIÇ DIA DELS ENAMORATS !

Per reflexionar...

Adjunto un document que m'ha fet arrivar el meu amic Pèbit pel messenger. Val la pena que parem una estona per llegir-lo i reflexionar...

Solidaritat infinita.

"Stand up, Speak up” deia Henry i Puyol al darrer spot publicitari de Nike. Braçalets com a contraatac als brots de racisme que han sorgit darrerament als estadis de futbol... o si més no, brots dels quals ara sembla que es parla, perquè si no em falla la memòria, em sembla recordar que ja fa temps que el problema existeix. Però bé... comprar aquests braçalets, sabent que una part del cost es destinarà a lluitar contra aquesta lacra social sembla una iniciativa efectiva: es vendran com xurros, ja sigui per real oposició a la xenofòbia, o per lluir els “elements fashion” que ara porten els jugadors de futbol al camp... Sigui com sigui, la qüestió és que es col.labora amb una bona causa, amb una mínima despesa econòmica.

Doncs res, resulta que certa persona, divendres a la tarda va decidir anar a contribuir en aquest event socialment memorable. Carregat amb maletes i les rambles plenes de gent, com qualsevol dia, patint la incertesa del moviment absurd de persones esclaves del consumisme. Diviso la preciada botiga oficial on podré donar pau a l´esperit contribuint a una bona causa, la meva preocupació és quina talla agafar... “Braçalets d´aquells contra el racisme?” (suposo que una denominació tant genèrica no donara problemes)... “Ya estan agotados”. Incertesa a l´ambient, com pot ser que en uns dies hagin volat? La gent és realment solidària. “Supongo que no tendreis más no?” (no hi ha res com jugar amb la llei de Murphy)... “No”. D´acord, no ha servit jugar amb el destí, la realitat és que no hi ha braçalets ni n´hi haurà “nunca mais”.

I quin problema hi ha en aquest relat? Uns braçalets s´han esgotat en uns dies? I les entrades pel concert d´U2 en 8 hores... tant trauma per uns simples braçalets? No, no hi ha cap trauma, sino unes quantes preguntes:

a) L´objectiu és la solidaritat... la solidaritat té limit? O és que a algun lloc diu que una vegada obtinguda x quantitat de diners ja es pot parar?

b) Un dia abans ja vaig estar veient braçalets subastats per internet, a un preu doble de l´original. La gent aprofita la solidaritat per fer negoci? Obviament sí, es pot ser solidari, però també pensar en un mateix.

c) No acabo d´entendre què guanya la productora i promotor de la idea, perquè obviament, si limiten la solidaritat a la venta duns quants milers d´unitats es fa per algun motiu.

Si amb x beneficis aconsegueixes n resultats, amb el doble de beneficis aconsegueixes el doble de resultats?

True, true, true...

Some Guys Have All The Luck
( Rod Stewart )

Some guys have all the luck

Some guys have all the pain

Some guys get all the breaks

Some guys do nothing but complain

Alone in a crowd on a bus after work and I'm dreaming

The guy next to me has a girl in his arms, my arms are empty

How does it feel when the girl next to you says she loves you?

It seem so unfair when there's love everywhere but there's none for me

Some guys have all the luck

Some guys have all the pain

Some guys get all the breaks

Some guys do nothing but complain

Someone to take on a walk by the lake, Lord, let it be me

Someone who's shy, someone who'll cry at sad movies

I know I would die if I ever found out she was fooling me

You're just a dream and as real as it seems, I ain't that lucky

Some guys have all the luck

Some guys have all the pain

Some guys get all the breaks

Some guys do nothing but complain

All of my friends have a ring on their finger, they have someone

Someone to care for them, it ain't fair, I got no one

The car overheated, I called up and pleaded, there's help on the way

I called you collect, you didn't accept, you had nothing to say

Some guys have all the luck

Some guys have all the pain

Some guys get all the breaks

Some guys do nothing but complain

But if you were here with me

I'd feel so happy I could cry

You are so dear to me

I just can't let you say goodbye

Places to go !

Well....those who know me will probably know that yet, but I'm explaining it anyway. I've always said that there are some places where I want to go before dying. At first, there were just two, but now they have increased to four and they are (in alphabetical order, not importantly...):

Antarctica
I felt in love with the Antarctica in my third year of university, thanks to a brilliant microbiology's teacher. My dream was moving to that glazed region for about three months in order to look for different bacteria and, posteriorly, study them. But it wasn't meant to be!
I still have the hope of going to it someday! Oh, look at those big ice blocks! (did you know their blue colour is because of cianobacteria...?)

Iceland
"I don't know why I love you, but I do". That resumes everything! Don't really know why, but I've always wanted to go to Iceland.... Look at this pic....it's...it's just amazing! Taking a look just leaves me breathless! Can't you even feel the frozen wind in your face...?

New York
What can I say about New York that hasn't been said before...? I'm DEEPLY in love with it! Maybe the fact that I'm a big fan of Woody Allen helps a bit, who knows! ;) I'd love to walk around, just losing myself, visiting second-hand book stores, taking coffees with random new people, listening to some jazz at night, enjoying the museums of the city... and an innumerable list of things to do in New York! Hope I'll do all those things on my own next october! (crossing fingers!!!)

Tokyo
They say the cityscape of Tokyo is always changing and I would love to see it myself! Different culture, different people all around everywhere...all those lightly advertises over the huge buildings.....maybe it sounds too stressful for living, but sure it's a great option to spend some days off.

Felicitats, Carles !!! Felicitats, Ringo !!!

.

L'ordre del títol és purament alfabètic (tot i que també podria ser cronològic!). La qüestió és que avui ha estat l'aniversari de dos dels meus homes: el Carles i el Ringo!!! Així­ que a tots dos.... MOLTÍSSSSSSIMES FELICITATS !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! I ara, Carles, com el mòbil no et funciona gaire bé i no estic mai segura que els meus mails t'arribin, vull aprofitar l'ocasió per dir-te que, tot i que no em puc queixar, perque fa relativament poc que ens vam veure ("no tenemos cerveza en tubo...") i sembla que això que passin anys sense saber de tu s'està acabant (como el frotar!) estaria MOLT BÉ que féssim PER FI (!!!!) aquell late-coffe pendent (o el que vulguis!) per celebrar els nostres aniversaris! Qué me dices? Aceptamos barco...? ;)
Per cert....no tenim encara una guitar-session penjada....?! :)

Ara m'adreço a tots els meus lectors per preguntar-vos una frase que va fer cèlebre l'Stevie Wonder, però en aquest cas referida al meu nene! (parlo del Ringo, tot i que qualsevol opció hagués estat vàlida!) ;)
I ahí va la pregunta...
"isn't he lovely...?"
PD:Perquè vegis que sí que existeix, Cepi !!!

Are we all made of shit...?

A VERY funny drawing I saw somewhere in the south of France this last september. Maybe a good metaphor of life...? well, depending on how was your day, right...? ;)