Quan vam haver acabat de menjar, els cambrers van portar dos pastissos (un per cada aniversari, que se suposava que havien de tenir una mica més de factor sorpresa del que van tenir....), copes de cava (amb cava, per suposat....!) i el compte. Va ser llavors quan va tenir lloc aquella escena, que ja és un clàssic en quasi tots els sopars multitudinaris, on es veu a la persona encarregada de dividir el compte entre tots els assistents (li podrí­em dir "tresorer"?) amb aquell Nokia a la mà, buscant la funció "calculadora"! Un cop vam haver enllestit el compte i tothom va rebre el canvi corresponent al bitllet de 10 euros que havia donat per pagar (bé, algú sí­ que va pagar amb calderilla, però quasi tots vam donar el bitllet de 10, allò que passa ...) , com es veu que el restaurant àrab-epañol a partir de les 24h es transforma en un bar de copes pre-disco, vam aprofitar per demanar begudes i allargar la xerrada fins les....diria que 2:30-3:00....la veritat és que ara no ho recordo. ... i de pas vam aprofitar per donar els regals d'aniversari. Citaré els 2 més significatius: l'Sparky (el gusi de la Montse) i ......Antes muerta que sencilla! :)