.

Quan va arribar l'hora oportuna, vam entrar a la discoteca que hi havia al costat (si us plau, que algú em recordi el nom.....!!!!) i vam sortir cap a les 5 del matí­, per anar a agafar el metro de tornada cap a casa (foto del moment post-fiesta!). Vaig arribar a les 5:45 aprox i me'n vaig anar a dormir. El més trist de tot és que em vaig aixecar de sobte, unes tres hores després d'haver-me ficat al llit (cap a les 9 del matí), pensant-me que era un dia feiner, que m'havia adormit i que arribava tard a la feina....i ja us ho podeu imaginar.....jo, mig adormida, arribant com podia a la dutxa i intentant despertar-me de cop amb aquella sensació de "oh, no....déu méu....arribo tard a la feina!!!!" i just quan obro l'aixeta de l'aigua calenta penso: "un moment.....avui no és diumenge...?" i llavors sents aquell alleujament de "bbbuuffff...puc dormir moooooltes més hores, encara" i de "eeii....no arribo tard enlloc!" i tornes a ficar-te dintre del llitet, que encara està calentet (cosa que s'agraeix, especialment aquests dies taaaan freds!) i tanques els ulls esperant (tal com podria haver dit perfectament el meu amic chinti.....) caure de nou en els braços de Morfeo, però.........ya no es lo mismo! ;)