Per reflexionar...
Adjunto un document que m'ha fet arrivar el meu amic Pèbit pel messenger. Val la pena que parem una estona per llegir-lo i reflexionar...
Solidaritat infinita.
"Stand up, Speak up” deia Henry i Puyol al darrer spot publicitari de Nike. Braçalets com a contraatac als brots de racisme que han sorgit darrerament als estadis de futbol... o si més no, brots dels quals ara sembla que es parla, perquè si no em falla la memòria, em sembla recordar que ja fa temps que el problema existeix. Però bé... comprar aquests braçalets, sabent que una part del cost es destinarà a lluitar contra aquesta lacra social sembla una iniciativa efectiva: es vendran com xurros, ja sigui per real oposició a la xenofòbia, o per lluir els “elements fashion” que ara porten els jugadors de futbol al camp... Sigui com sigui, la qüestió és que es col.labora amb una bona causa, amb una mínima despesa econòmica.
Doncs res, resulta que certa persona, divendres a la tarda va decidir anar a contribuir en aquest event socialment memorable. Carregat amb maletes i les rambles plenes de gent, com qualsevol dia, patint la incertesa del moviment absurd de persones esclaves del consumisme. Diviso la preciada botiga oficial on podré donar pau a l´esperit contribuint a una bona causa, la meva preocupació és quina talla agafar... “Braçalets d´aquells contra el racisme?” (suposo que una denominació tant genèrica no donara problemes)... “Ya estan agotados”. Incertesa a l´ambient, com pot ser que en uns dies hagin volat? La gent és realment solidària. “Supongo que no tendreis más no?” (no hi ha res com jugar amb la llei de Murphy)... “No”. D´acord, no ha servit jugar amb el destí, la realitat és que no hi ha braçalets ni n´hi haurà “nunca mais”.
I quin problema hi ha en aquest relat? Uns braçalets s´han esgotat en uns dies? I les entrades pel concert d´U2 en 8 hores... tant trauma per uns simples braçalets? No, no hi ha cap trauma, sino unes quantes preguntes:
Solidaritat infinita.
"Stand up, Speak up” deia Henry i Puyol al darrer spot publicitari de Nike. Braçalets com a contraatac als brots de racisme que han sorgit darrerament als estadis de futbol... o si més no, brots dels quals ara sembla que es parla, perquè si no em falla la memòria, em sembla recordar que ja fa temps que el problema existeix. Però bé... comprar aquests braçalets, sabent que una part del cost es destinarà a lluitar contra aquesta lacra social sembla una iniciativa efectiva: es vendran com xurros, ja sigui per real oposició a la xenofòbia, o per lluir els “elements fashion” que ara porten els jugadors de futbol al camp... Sigui com sigui, la qüestió és que es col.labora amb una bona causa, amb una mínima despesa econòmica.
Doncs res, resulta que certa persona, divendres a la tarda va decidir anar a contribuir en aquest event socialment memorable. Carregat amb maletes i les rambles plenes de gent, com qualsevol dia, patint la incertesa del moviment absurd de persones esclaves del consumisme. Diviso la preciada botiga oficial on podré donar pau a l´esperit contribuint a una bona causa, la meva preocupació és quina talla agafar... “Braçalets d´aquells contra el racisme?” (suposo que una denominació tant genèrica no donara problemes)... “Ya estan agotados”. Incertesa a l´ambient, com pot ser que en uns dies hagin volat? La gent és realment solidària. “Supongo que no tendreis más no?” (no hi ha res com jugar amb la llei de Murphy)... “No”. D´acord, no ha servit jugar amb el destí, la realitat és que no hi ha braçalets ni n´hi haurà “nunca mais”.
I quin problema hi ha en aquest relat? Uns braçalets s´han esgotat en uns dies? I les entrades pel concert d´U2 en 8 hores... tant trauma per uns simples braçalets? No, no hi ha cap trauma, sino unes quantes preguntes:
a) L´objectiu és la solidaritat... la solidaritat té limit? O és que a algun lloc diu que una vegada obtinguda x quantitat de diners ja es pot parar?
b) Un dia abans ja vaig estar veient braçalets subastats per internet, a un preu doble de l´original. La gent aprofita la solidaritat per fer negoci? Obviament sí, es pot ser solidari, però també pensar en un mateix.
c) No acabo d´entendre què guanya la productora i promotor de la idea, perquè obviament, si limiten la solidaritat a la venta duns quants milers d´unitats es fa per algun motiu.
Si amb x beneficis aconsegueixes n resultats, amb el doble de beneficis aconsegueixes el doble de resultats?
posted by Carme Padró @ 15:37
1 Comments:
Per desgràcia, sí....la gent aprofita QUALSEVOL ocasió per fer diners, sigui a costa del que sigui. Jo també em pregunto exactament COM destinaran aquests diners per lluitar contra el racisme: amb campanyes de sensibilització per a la ciutadania...? Perquè es veu molt clarament on van a parar els ingressos quan es tracta de campanyes tipus "la fam al tercer món" o "la lluita contra l'analfabetisme", perquè els diners generats poden destinar-se al manteniment de professors, aconseguir maquinària necessària per plantar cultius, etc...però el racisme és un concepte, alhora que una actitud (si se'm permet...difícil de canviar...quan algú és racista, ho és...) i com a tal no acabo de veure la manera com uns diners poden ajudar a canviar la situació. El que sí veig és com, de nou, es torna a aprofitar la mínima ocasió per fer negoci.
Ahí queda!
Post a Comment
<< Home