Pijus is back from New York !!!
Hola a tots els meus lectors i lectores (o com se sol escriure ara, als meus lector@s!), que ja sé que, com van dir els membres del col.lectiu gai quan el general Franco va entrar a la ciutat condal: "no somos machos, pero somos muchos"! (el color lila és a posta....que estoy en tó!). Òbviament estic fent referència al tema de "no somos muchos"...la sexualitat de cadascú no entraré jo ara a discutir-la!.
Bé, al tema...com molts de vosaltres heu pogut observar (i sé que ho heu fet perquè ho he llegit en algun que altre comentari...) he estat uns dies (digue-li dies, digue-li mesos) sense actualitzar el meu blog. Durant els mesos d'estiu (juny, juliol, agost) no ho vaig fer perquè estava massa ocupada amb la feina (els companys marxen de vacances i els que ens quedem a la city sempre anem una mica coixos, ja se sap...) i també perquè no va passar res digne de merèixer l'esforç de crear una nova entrada! Després de l'agost va venir el setembre i amb ell la meva esperada visita a la ciutat que mai dorm: Nova York !!!! Així que tampoc vaig poder escriure res, però ara ja estic de tornada i ha arribat el moment que la veu de Pijus es torni a alçar!
La veritat és que el meu viatge ha estat increïble... he de reconèixer que tenia una mica de por d'haver-me creat massa expectatives i que aquestes no es complissin (ja se sap què passa quan esperes massa d'una cosa....) però va ser justament al revès: la realitat va superar en mucho a la ficció! Ja aniré explicant a poc a poc com va anar tot, però ara només dir-vos que viatjar sol és una droga! Quan has provat què és trobar-te caminant al teu aire entre els carrers del Village, parant-te a fer un cafè en un bar que acabes de veure al sortir d'una botiga de llibres de segona mà i on et poses a parlar amb la senyora asseguda a la taula del costat, que entre glops de té et comenta que té un estudi molt a prop d'allà on s'ajunten els seus amics a pintar i a fer lectures de poesia, mentre escoltes el Bob Dylan amb el seu "Like a rolling stone" i la gent passeja pels carrers, i tot això al teu aire, sense dependre ni dels gustos ni de la voluntat de ningú més que tu mateix...quan has fet tot això i has anat escollint a l'atzar el teu recorregut diari mirant-ho tot amb ulls de turista, fixant-te en cada detall i meravellant-te per tot....insisteixo,quan has fet tot això, ja no pots concebre un viatge amb algú altre al teu costat amb qui haver de compartir cada moment!. Sé que molts no m'entendreu, però la gent que hagi viatjat sola alguna vegada (i hagi tingut bones experiències, és clar...) segur que saben de què estic parlant! ;-)
Bé, res més per avui....ja continuarem parlant un altre dia, que se m'ha fet tard; de moment, però, un aperitiu del que us espera:
Bé, al tema...com molts de vosaltres heu pogut observar (i sé que ho heu fet perquè ho he llegit en algun que altre comentari...) he estat uns dies (digue-li dies, digue-li mesos) sense actualitzar el meu blog. Durant els mesos d'estiu (juny, juliol, agost) no ho vaig fer perquè estava massa ocupada amb la feina (els companys marxen de vacances i els que ens quedem a la city sempre anem una mica coixos, ja se sap...) i també perquè no va passar res digne de merèixer l'esforç de crear una nova entrada! Després de l'agost va venir el setembre i amb ell la meva esperada visita a la ciutat que mai dorm: Nova York !!!! Així que tampoc vaig poder escriure res, però ara ja estic de tornada i ha arribat el moment que la veu de Pijus es torni a alçar!
La veritat és que el meu viatge ha estat increïble... he de reconèixer que tenia una mica de por d'haver-me creat massa expectatives i que aquestes no es complissin (ja se sap què passa quan esperes massa d'una cosa....) però va ser justament al revès: la realitat va superar en mucho a la ficció! Ja aniré explicant a poc a poc com va anar tot, però ara només dir-vos que viatjar sol és una droga! Quan has provat què és trobar-te caminant al teu aire entre els carrers del Village, parant-te a fer un cafè en un bar que acabes de veure al sortir d'una botiga de llibres de segona mà i on et poses a parlar amb la senyora asseguda a la taula del costat, que entre glops de té et comenta que té un estudi molt a prop d'allà on s'ajunten els seus amics a pintar i a fer lectures de poesia, mentre escoltes el Bob Dylan amb el seu "Like a rolling stone" i la gent passeja pels carrers, i tot això al teu aire, sense dependre ni dels gustos ni de la voluntat de ningú més que tu mateix...quan has fet tot això i has anat escollint a l'atzar el teu recorregut diari mirant-ho tot amb ulls de turista, fixant-te en cada detall i meravellant-te per tot....insisteixo,quan has fet tot això, ja no pots concebre un viatge amb algú altre al teu costat amb qui haver de compartir cada moment!. Sé que molts no m'entendreu, però la gent que hagi viatjat sola alguna vegada (i hagi tingut bones experiències, és clar...) segur que saben de què estic parlant! ;-)
Bé, res més per avui....ja continuarem parlant un altre dia, que se m'ha fet tard; de moment, però, un aperitiu del que us espera:
posted by Carme Padró @ 23:17
9 Comments:
Que guay la foto??? Des d'on està feta?
Hola, Mala!!!
M'alegro que t'agradi la foto, però he de dir-te que no és RES comparat amb el material fotogràfic que tinc a la recàmara pendent que els problemes informàtics que tinc se m'arreglin! ;-)
La foto està feta des de dalt de tot de l'Empire State building, que per mi és el millor edifici de NY!!! :-) Ah, i en vaig fer 23 més com aquesta quan era allà dalt !!!! :-D
aaaiiii.....sabia que no eres anglesa! ;-) Tot i que no pel teu nivell d'anglès, eh? Que es "alto, pero alto!". Bé, això que tinc temps de fer moltes coses...."va a ser que no"! De fet, el blog feia mooooolt que no l'actualitzava, però tens raó en que a NY sí que he estat bastant hiperactiva! jejeje I si aquesta foto t'ha agradat, "cógete, que vienen curvas", perquè en tinc de mooooolt millors !!!! ;-)
Bé, res més per ara!!!
See you!!!! :-)
Hello Pijus! Thans for visiting my blog... YES I will be in the audience for Woody Allen in NYC on November 28!
Oh, lucky you, man! ;-)
Buf, jo marxo a NY al maig - en principi- i llegint posts com aquests cada cop en tinc més ganes...
Tens raó amb lo de viatjar sol/a/@, viatjar amb gent també està molt bé, però nar completament al teu aire s' ha de fer de tant en tant, jo vaig voltar així per Alemanya i es genial!
Òstres! Quina sort! Jo no veig el moment de tornar-hi, de debó. Ara ja se m'està passant, però mai he tingut tant "mono" de cap ciutat com de Nova York! Disfruta-ho al màxim: visita el Village, torna a visitar el Village i torna-hi de nou! Els carrers que creuen amb Bedford Street no te'ls pots perdre. Assaboreix una tassa de cafè (si pots, i no t'ho donen en got de plàstic...) amb un tros de pastís "homemade" i deixa que el temps se t'escapi entre botigues de discos i llibres de segona mà. Vés a Brooklyn, si pots fes el camí pel pont a peu deprés de dinar, passa la tarda a Montague street, gaudint de les botigues de te, cafè i de les llibreries a preu de saldo! (No et perdis St.Marks comics, un petit paradís del còmic underground! Els venedors són molt amables i en saben moltíssim!) i quan la tarda comenci a caure, tira tot recte fins al Promenade, al final d'aquell mateix carrer, i gaudeix de l'increïble espectacle de veure com cau la nit sobre Manhattan. Si pots, et recomano la visita en ferry de 2 hores de nit per la costa de Nova York....simplement "amazing"! És amb una mica de prespectiva quan t'adones realment d'on ets! Visita el Central Park i agafa't temps per poder seure tranquil.lament a un banc o al sheeps meadow mentre escoltes un saxofonista tocant jazz o veus un grup de nois fent un espectacle a la font central. Torna al Village de nit per gaudir de jazz experimental al mític Village Vanguard i passa una altra nit a Broadway, veient qualsevol espectacle (jo vaig veure "Chicago", però crec que "Mamma mia" està molt bé...)...i deixa't perdre pels carrers i disfruta-ho, que Nova York és única al món!!!!
Ja m'explicaras com ha anat!
PD: puc anar amb tu...? Puc..? Puc..? Puc...??!!!!! ;)
Mmmmm, així no cal veure el Village? :P
Buf, m has deixat encara més entusiasmat amb la descripció que has fet, es un dels viatges que més il•lusió em fa des de fa temps. Mon germà està fent un master allà i diu que potser s’hi queda, fins hi tot. Què te NY per agradar tant? Llegint comentaris com aquest ja m ho imagino, jeje.
M’agradaria anar-hi amb mig món, però no sé com m ho faig que a cada viatge soc a una habitació més petita (en aquest cas gairebé dormiré al armari de mon germà ;)), després de NY per seguir la tònica viatge exòtic-poc espai tindria que nar a la lluna... ;)
jejeje! No et preocupis per dormir a l'armari del teu germà, perquè t'ho passaras tan bé per allà que no estaras gaire temps a casa, així que l'armari només el veuras durant les 8 hores de son! (teòriques, és clar....) ;) (hi cabem dos, a l'armari...?) :P
Ara que comentes això de la lluna...res a veure, però m'ha fet recordar que un viatge que a mi em fa MOLTA il.lusió i que no vull morir-me sense haver fet és anar a l'Antàrtida! T'imagines ser allà, enmig d'una colònia de pingüins emperadors envoltat d'aquells blocs de gel blavós per tot arreu...???!!!!! Aaaaiiii.....hi ha TANT per veure i TANT per fer !!!!
:)
Post a Comment
<< Home