My all-time-friend Annie...

Just ara, després d'haver escoltat el Cd dels Eurythmics Ultimate Collection que fa poc em vaig baixar amb l'ajuda de l'e-mule, he posat a l'equip de música un gran disc; un que vaig comprar crec que després del que va ser el meu, per ara, últim estiu a Menorca (i d'això ja fa uns dos estius, aproximadament....) i que és, per a mi, un dels treballs més complets que ha caigut mai a les meves mans. Estic parlant de Bare, l'última feina en solitari (sense comptar el seu gra de sorra a l'aventura del Peter Jackson, El Señor de los Anillos) de la gran Annie Lennox.
Un gran disc, ple de cançons conmovedores, de sentiments a flor de pell, de coses dites pel seu nom, de cors trencats, de moments baixos, de desenganys, frustacions i solitud. Tot cantat per aquella exquisida veu que, tant al costat del Dave Stewart durant la seva etapa als Eurythmics, com ara en solitari, enfrontant-se tota sola al mon, ha format (i espero que ho continuï fent durant molts anys) part de la banda sonora de la nostra vida, amb aquella puresa vocal i aquell timbre tan característic de l'escocesa. No recomenaré cap cançó en especial, ja que totes elles són precioses i dignes de ser escoltades amb tranquilitat, mentre s'asaboreix una tassa de cafè o te o simplement mentre es contempla la ciutat des de la comoditat que proporciona un bon sofà, però ara sí....no me'n puc estar d'incloure un fragment d'un dels tracks del disc, Loneliness:

But you keep me here

Like a cancelled flight

An empty train

Running through the night

An orphan child

A broken shoe

and I'm still down here

Looki' out for you

Are you there for me?

'Cause I'm here for you

He de reconèixer que aquestes estrofes sempre m'emocionen, des de la primera vegada que les vaig escoltar (perquè....qui no s'ha sentit mai així...?) ... i no parlo d'aquells dies baixos en què et poses cançons tristes per intentar sentir-te millor (o per treure-ho tot de dins, segons com es miri....), sinó en condicions normals (...i què és normal....? doncs són aquelles situacions en què no analitzes la teva realitat individual i simplement et dediques a viure....sense aprofundir en les teves mancances...la veritat no canvia, les coses segueixen sent com són, però al no pensar-hi, no n'ets conscient i sembla que els fils enredats deixin pas a un ordre quadriculat on tot està on ha de ser...tot i que no sigui així....). En definitiva, si encara no heu gaudit del seu treball, jo us recomanaria que no triguéssiu més temps i l'aconseguíssiu, ja sigui pels conductes que sigui (botigues de música, top-manta -ai, no, que està multat!-, e-mule, un amic, etc.) però feu-li aquest regal a les vostres orelles i a la vostra ànima!

Ah, i no oblideu llegir la contraportada, on la mateixa autora explica el significat de la imatge de la portada i del disc en sí mateix.

Enjoy!!!