Pijus is back! or "Habemus pijum!"
He d'admetre que ha passat bastant temps des que vaig escriure l'últim post (que no va suposar el que diríem gaire esforç, perquè únicament em vaig dedicar a "copy" i "paste" la cançó del Paul MacCartney, així que, en veritat, fa molt més que no actualitzo!) i per això, aquesta tarda de Sant Jordi he decidit, mentre escolto l'últim Cd del gran Morrissey, "You are the quarry", fer el meu personal "homenatge" a tots els escriptors (en aquest, el seu dia...) actualitzant el meu blog.
Fa uns quants caps de setmana (potser tres) vaig tenir el que podríem anomenar cultural weekend . El dissabte per la tarda, després d'un matí de feina, vaig passejar-me fins arribar a l'edifici CaixaFòrum per veure la GENIAL exposició d'un dels meus pintors preferits, el paisatgista anglès J.M.W. Turner, focalitzant en l'etapa que va passar a Itàlia, que personalment trobo que és la seva millor època.
És cert que en Turner va ser bastant criticat per utilitzar massa indiscriminadament els colors càlids (especialment el color groc) en les seves obres i per no definir gaire els seus quadres, sobretot en les seves últimes aqüarel·les, que es basaven en lleugers (i a vegades quasi inapreciables) esbossos a llapis pràcticament coberts amb aigua i pintura, donant la sensació d'obra inacabada, però això és justament el que a mi més m'atrau de les seves obres... aquelles increïbles postes de sol del cel venecià, els reflexos a l'aigua dels canals, els edificis al fons, mig desdibuixats sota un cel blau-lilós.... així que si algú té curiositat i ganes de veure els colors de Venècia a través dels ulls d'un dels millors combinadors de la gamma de tons de la paleta, us recomano que us apropeu a la Plaça Espanya, perquè les seves obres són petites obres d'art! (especial atenció a les del Gran Canal i el Bacino!) i a més... és gratis! ;)
El diumenge vaig aixecar-me amb ganes de repetir la mateixa operació: expo i bones vibracions! Tot va començar bastant bé.... per la tarda vaig apropar-me a la Fundación Francisco Godia, situada en una casa particular en ple Eixample barceloní. Sota el títol Del modernismo a las avanguardias vaig trobar tot un seguit d'olis, esbossos i alguna aqüarel·la de diferents pintors modernistes, des de Ramon Casas fins a les obres del jove Picasso, passant per Isidre Nonell o Ricard Opisso, entre d'altres. Tot i que l'exposició no abarca moltes obres (degut, principalment, a l'ubicació de la fundació) hi ha una bona mostra del que per mi és el millor moviment artístic i cultural que hi ha hagut mai (sí, sí, passa per davant del Pop-art, que se situa en una molt lloable segona posició...jeje) i estic parlant del nom que va rebre a Catalunya l'Art Noveau: el Modernisme. Si us decidiu a anar a veure la mostra (teniu de temps fins al 30 de juny), especial atenció a les obres del gran Casas, de qui en sóc MOLT fan ... els seus esbossos són, senzillament, preciosos!
Quan vaig sortir de l'atmosfera modernista, encara hi havia temps per anar a fer una ullada a alguna altra exposició, i com que estava bastant a prop de la Fundació Tàpies (aqui no poso cap link, simplement perquè no trobo que ningú hagi de perdre ni un segon mirant-se la seva web -si és que en té-) vaig decidir anar a veure què feia la Theresa Hak Kyung Cha, una artista bastant ficada en el tema de la gramàtica i el sentit i evolució de les paraules. Tot i que la crítica no la posava malament i el tema podria semblar interessant, m'hauria d'haver imaginat que seria el que va ser: una pèrdua de temps i de diners (bé, de diners no gaire: 2,10 euros, si no recordo malament, però bé....me'ls podria haver gastat en un cafè o en un 2B... i potser encara me n'hagués sobrat!). Després de contemplar tot aquell seguit de quadres emmarcats amb paraules escrites, imatges de com es construeixen les frases i vídeos vaig pensar, ja que hi era, de pujar al segon pis, on està instal·lada l'exposició permanent del Tàpies.....bé...com expressar-ho....? hi devia haver unes....potser 8 obres al llarg de la sala: uns pantalons a sobre d'una bastida, un ganivet enganxat a una tela i...bé, per què seguir....? Sempre he pensat (i aquell diumenge se'm va re-confirmar) que el Tàpies és un cara... una d'aquelles persones que, sense saber ben bé com, s'han fet un nom i se n'aprofita d'una manera descarada!. I potser no seria tan greu si el preu de les seves obres fos proporcional al treball que dedica a crear-les o a l'esforç que li suposa enganxar un ganivet de casa seva en un tros de tela o fer dues línies perpendiculars (una creu, vaja...) a sobre d'un tros de paper blanc, però....deu ser que el ganivet és d'or (o l'ha forjat ell mateix, vés a saber!). En fi...que jo de vosaltres no m'aproparia a la fundació d'aquest bon home... que ja en té prou amb el que estafa amb els seus quadres perquè a sobre li financem la casa de camp entre tots !!! (ah, a tots els fans del Tàpies..... una abraçada des d'aquí!) ;)
Fa uns quants caps de setmana (potser tres) vaig tenir el que podríem anomenar cultural weekend . El dissabte per la tarda, després d'un matí de feina, vaig passejar-me fins arribar a l'edifici CaixaFòrum per veure la GENIAL exposició d'un dels meus pintors preferits, el paisatgista anglès J.M.W. Turner, focalitzant en l'etapa que va passar a Itàlia, que personalment trobo que és la seva millor època.
És cert que en Turner va ser bastant criticat per utilitzar massa indiscriminadament els colors càlids (especialment el color groc) en les seves obres i per no definir gaire els seus quadres, sobretot en les seves últimes aqüarel·les, que es basaven en lleugers (i a vegades quasi inapreciables) esbossos a llapis pràcticament coberts amb aigua i pintura, donant la sensació d'obra inacabada, però això és justament el que a mi més m'atrau de les seves obres... aquelles increïbles postes de sol del cel venecià, els reflexos a l'aigua dels canals, els edificis al fons, mig desdibuixats sota un cel blau-lilós.... així que si algú té curiositat i ganes de veure els colors de Venècia a través dels ulls d'un dels millors combinadors de la gamma de tons de la paleta, us recomano que us apropeu a la Plaça Espanya, perquè les seves obres són petites obres d'art! (especial atenció a les del Gran Canal i el Bacino!) i a més... és gratis! ;)
El diumenge vaig aixecar-me amb ganes de repetir la mateixa operació: expo i bones vibracions! Tot va començar bastant bé.... per la tarda vaig apropar-me a la Fundación Francisco Godia, situada en una casa particular en ple Eixample barceloní. Sota el títol Del modernismo a las avanguardias vaig trobar tot un seguit d'olis, esbossos i alguna aqüarel·la de diferents pintors modernistes, des de Ramon Casas fins a les obres del jove Picasso, passant per Isidre Nonell o Ricard Opisso, entre d'altres. Tot i que l'exposició no abarca moltes obres (degut, principalment, a l'ubicació de la fundació) hi ha una bona mostra del que per mi és el millor moviment artístic i cultural que hi ha hagut mai (sí, sí, passa per davant del Pop-art, que se situa en una molt lloable segona posició...jeje) i estic parlant del nom que va rebre a Catalunya l'Art Noveau: el Modernisme. Si us decidiu a anar a veure la mostra (teniu de temps fins al 30 de juny), especial atenció a les obres del gran Casas, de qui en sóc MOLT fan ... els seus esbossos són, senzillament, preciosos!
Quan vaig sortir de l'atmosfera modernista, encara hi havia temps per anar a fer una ullada a alguna altra exposició, i com que estava bastant a prop de la Fundació Tàpies (aqui no poso cap link, simplement perquè no trobo que ningú hagi de perdre ni un segon mirant-se la seva web -si és que en té-) vaig decidir anar a veure què feia la Theresa Hak Kyung Cha, una artista bastant ficada en el tema de la gramàtica i el sentit i evolució de les paraules. Tot i que la crítica no la posava malament i el tema podria semblar interessant, m'hauria d'haver imaginat que seria el que va ser: una pèrdua de temps i de diners (bé, de diners no gaire: 2,10 euros, si no recordo malament, però bé....me'ls podria haver gastat en un cafè o en un 2B... i potser encara me n'hagués sobrat!). Després de contemplar tot aquell seguit de quadres emmarcats amb paraules escrites, imatges de com es construeixen les frases i vídeos vaig pensar, ja que hi era, de pujar al segon pis, on està instal·lada l'exposició permanent del Tàpies.....bé...com expressar-ho....? hi devia haver unes....potser 8 obres al llarg de la sala: uns pantalons a sobre d'una bastida, un ganivet enganxat a una tela i...bé, per què seguir....? Sempre he pensat (i aquell diumenge se'm va re-confirmar) que el Tàpies és un cara... una d'aquelles persones que, sense saber ben bé com, s'han fet un nom i se n'aprofita d'una manera descarada!. I potser no seria tan greu si el preu de les seves obres fos proporcional al treball que dedica a crear-les o a l'esforç que li suposa enganxar un ganivet de casa seva en un tros de tela o fer dues línies perpendiculars (una creu, vaja...) a sobre d'un tros de paper blanc, però....deu ser que el ganivet és d'or (o l'ha forjat ell mateix, vés a saber!). En fi...que jo de vosaltres no m'aproparia a la fundació d'aquest bon home... que ja en té prou amb el que estafa amb els seus quadres perquè a sobre li financem la casa de camp entre tots !!! (ah, a tots els fans del Tàpies..... una abraçada des d'aquí!) ;)
posted by Carme Padró @ 20:00
0 Comments:
Post a Comment
<< Home